Eudald Canibell. Una excursió a Argentona (1877) / Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 88 (octubre 2021), p. 23-26 (Arxiu) 

Repoblament i continuïtat cultural a l'Alguer (segles XIV-XVI) / per Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: 126909 Els Processos migratoris a les terres de parla catalana: de l'època medieval a l'actualitat. Actes del VII Congrés de la CCEPC. València 16, 17 i 18 d'octubre de 2008. Barcelona ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Federació d'Instituts Comarcals del País Valencià : Universitat de València : Acció Cultural del País Valencià : Cossetània, 2009. p. 759-771

Vicenç Plantada i el Centre Català de Mollet del Vallès (1895-1898) / Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: 232893 Mollet, cronistes, papers i lletres : fonts documentals, recerca, publicacions i producció literària. Mollet del Vallès : Centre d'Estudis Molletans, 2022. p. 53-68

Bibliografia.

Un cop distanciat del moviment excursionista barceloní, que culminà amb la fundació del Centre Excursionista de Catalunya com a conseqüència de la fusió entre l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques i l'Associació d'Excursions Catalana, el 1890, el molletà Vicenç Plantada i Fonolleda (1839-1913) va emprendre una nova i molt més moderna activitat de col·laboració amb les emanacions culturals i socials de la nova realitat política que començava a insinuar-se. Ens referim al catalanisme associatiu i cultural, que ell mateix introduí a la localitat vallesana amb la fundació, el 1895, del Centre Català de Mollet del Vallès, del qual fou el principal dinamitzador durant els seus anys d'evolució envers un nou llenguatge catalanista, ara polític, encetat el 1898 amb la refundació del centre sota el nom d'Agrupació Catalanista de Mollet del Vallès.

Arqueologia llegendària a Mollet del Vallès. Vicenç Plantada i Francesc Maspons, dos excursionistes folkloristes (1882-1883) / Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: 232893 Mollet, cronistes, papers i lletres : fonts documentals, recerca, publicacions i producció literària. Mollet del Vallès : Centre d'Estudis Molletans, 2022. p. 39-52 : il

Bibliografia.

Vicenç Plantada i Fonolleda (1839-1913) i Francesc Maspons i Labrós (1840-1901), el primer nascut a Mollet del Vallès i el segon a Granollers però amb orígens familiars a Bigues i Riells, van mantenir una intensa relació dins de l'Associació Catalana d'Excursions com qui diu des de la seva fundació, el 1878, fins a la creació del Centre Excursionista de Catalunya el 1890. Tots dos, en aquests anys, excursionistes amb interessos etnopoètics, van dura aterme plegats diverses excursions: d'algunes en tenim només referències marginals i no en coneixem els detalls, però les de 1882 i 1883 per les serres de Mollet del Vallès van vehicular una comunicació molt directa, de la qual ens han arribat notícies que ens permeten d'entendre que el pensament o, si més no, les informacions aportades pel molletà van influir en la filosofia del llegendari vallesà que amb els anys Francesc Maspont anava creant.

Vicenç Plantada i el Centre Català de Mollet del Vallès / Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: 223277 Associacionisme cultural : entre el mosaic i les xarxes : actes del XII Congrés de la CCEPC (Tarragona i Reus, 6 i 7 de novembre de 2020). [Barcelona] ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Cossetània, 2021. p. 151-163

Bibliografia.

Sant Narcís i el lladre de sants / Joan Armangué, Luca Scala
Armangué i Herrero, Joan


En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 199 (març-abril 2000), p. 54-55 : il. (Tradicions) 
Notes.

El Procés de Girona sobre la vida de Salvador d'Horta / Joan Armangué
Armangué i Herrero, Joan


En: Revista de Girona. Girona. Any 45, núm. 194 (maig-juny 1999), p. 42-44 : il. (Història) 

L'Estètica neogòtica i la mort gòtica al Maresme (1876-1879). Els sepulcres de Sant Pere de Clarà - Argentona^dJoan Armangué i Herrero / Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 223-234
 (Comunicacions) 
Bibliografia.

La fundació de la primera entitat excursionista de l'Estat espanyol, l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876), va permetre a un grapat escollit de barcelonins de redescobrir els territoris rurals o, de qualsevol manera, geogràficament perifèrics. La tendència arqueològica de les primeres excursions, durant la presidència de Josep Fiter (1876-1878), va conduir els socis a voler recuperar la memòria dels temps antics rere l'empenta d'un tardà Romanticisme que ja obria les portes al modernisme. Mentrestant, el gust neogòtic dominava en les arts aplicades i, com a memòria de l'edat mitjana, els joves excursionistes van privilegiar interessos espontanis envers els sepulcres del gòtic català: la mort en el record. Entre altres anècdotes ambientades al Maresme, voldríem estudiar el contacte entre l'Associació i els sepulcres de Sant Pere de Clarà, a Argentona.

Josep Fiter, les puntes de coixí i primer excursionisme al Maresme (1876-1878) / Joan Armangué
Armangué i Herrero, Joan


En: 229560 Estiueig i viatgers al Maresme : Santa Susanna, 9 d'octubre de 2021 : XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme : Santa Susanna Orígens i Memòria, 2022. p. 121-133

Bibliografia.

Sabem ben poc sobre Josep Fiter i Inglès (Barcelona, 1857-1915) abans de la fundació, a càrrec seu, de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876).1 A partir d'aquest moment, però, serà senzill de seguir-li la pista gràcies a les ressenyes d'activitats associatives aparegudes a les Memorias de la Associació Catalanista d'Excusions Científiques (1876-1884), de periodicitat irregular; i al butlletí mensual d'aquesta entitat, L'Excursionista (1878-1891). Aquestes dues publicacions corresponen, però, a una etapa posterior a la presidència de Fiter (1876-1878): les Memòries començaren a ser impreses l'any 1880 de manera retrospectiva, reprenent les actes excursionistes dels anys 1876-77 (vol. I); i fins al 1888 no havien d'aparèixer els materials corresponents al 1878 (vol. II).2 Pel que fa a L'Excursionista, amb el seu primer número aparegut el 30 de novembre de 1878, reporta també retrospectivament, a la secció de "Crònica", el diari de les activitats de l'Associació entre 1876-1878 (núms 1-10).

L'Escola algueresa d'estudis de cultura popular : 1778-1908 / Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


Bellpuig ; [Barcelona] : Ajuntament de Bellpuig : Abadia de Montserrat, 2002
213 p. ; 20 cm (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 13) 
Bibliografia.
ISBN 8484153681

Aportacions a la dansa catalana : 2020. Homenatge a Enric Vigo / Joan Armangué, Cristina Barceló, Lluís Bellas, [et al.] ; edició a cura de Montserrat Garrich



Barcelona : Esbart Català de Dansaires, 2021
123 p. : il. ; 21 cm
A la part superior de la portada: Homenatge a Enric Vigo.

El volum recull els textos de les comunicacions presentades a la jornada del mateix nom celebrada el 29 de febrer de 2020. En el marc d'aquesta jornada es van presentar catorze aportacions fetes per vint persones diferents, a títol personal o en representació d'entitats, museus i altres col·lectius. L'obra, a tall d'actes de congrés, és el volum quart de la col·lecció Aportacions a la dansa catalana, que recull els textos de les jornades organitzades des de l'any 2004.


Conté:
- 213446  Garrich i Ribera. Montserrat. Inventari de danses vives de Catalunya.
- 213447  Barceló. Cristina. Dansa a l'escola : Puntal d'Orfeu.
- 213448  Brunat. Andreu. Treball de recerca i generació de nous materials de la música del Ball de plaça de Sant Antoni de Caldes de Montbuí.
- 213449  Roma. Guillem. Ball de rams de Gràcia.
- 213450  Ribas. Antoni. Dinamisme dialèctic d'una dansa: els bastoners de Vilafranca del Penedès 1942-2020.
- 213451  Cortés Elia. María del Agua. Recerca per a la publicació del Recull de danses tradicionals del Berguedà.
- 213452  Ros. Ignasi. La Recuperació de la figura i l'obra d'Enric Vigo Rabassa, folklorista del Pallars.
- 213453  Ortiz. Adrià. Aplec Jove Bastoner. El jovent com a protagonista.
- 213454  Bellas Melgosa. Lluís. El Ball d'Espases de Cervera. La recreació d'un ball setcentista en els seguicis festius contemporanis cerverins.
- 213455  Cardona. Mon. Ball de Gegants d'Arbúcies i Ball de lo Sobrany de Salàs de Pallars.
- 213456  López. Primitiva. Ball de llancers de Teià : la represa.
- 213457  Vicens. Joan. Rebrot i noves arrels.

Llegendes i excursions de Vicenç Plantada. Delegat a Mollet de l'Associació d'Excursions Catalana (1880-1890) / Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 36 (2021) , p. 9-34 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Intensament relacionat amb el moviment excursionista català, Vicenç Plantada i Fonolleda (1839- 1913) es construeix un lloc de prestigi comarcal, tot introduint a Mollet del Vallès un model d'associacionisme cultural fidel als principis de la Renaixença. Col·labora amb les principals publicacions periòdiques, tant barcelonines com vallesanes, lligades al nou concepte de catalanisme d'arrel romàntica que comença a tendir cap a la politització. Això, però, arribarà en una fase successiva; de moment Plantada es relaciona amb el diari La Renaixensa i amb l'Associació d'Excursions Catalana per la seva condició de corresponent i delegat local: a través de les seves col·laboracions, conferències i publicacions molletanes aconseguirà que les cròniques de Mollet del Vallès arribin arreu de Catalunya. En aquest article aprofundim l'estudi de les seves habilitats relacionals, el seu concepte personal d'excursionisme i la seva manera de veure el folklore, en el qual crida el nostre interès la fusió entre història i llegenda, que li atorga un lloc preeminent en la difusió renaixentista del llegendari vallesà.

De Mollet a Plegamans amb Francesc Maspons. Un paisatge arqueològic i llegendari / Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 36 (2021) , p. 35-57 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou Annex: De Mollet a Bigues i De Mollet a Palau Solità i Plegamans. Extracte de l'original de Francesc Maspons "De Mollet a Bigues" (Maspons, 1882). Resums en català i anglès.

Francesc Maspons i Labrós (Granollers, 1840 - Bigues, 1901), lligat a un concepte romàntic de la natura, expressa en la memòria d'una excursió, De Mollet a Bigues (1883), la seva visió literària del paisatge arqueològic i llegendari del Vallès, base de la seva estètica. L'excursió va arrencar el 23 de juny de 1881 de Mollet del Vallès, en direcció a can Maspons, a Bigues i Riells. L'excursionista comptava amb un contacte de relleu a Mollet: el mestre i veterinari Vicenç Plantada, apassionat de l'estudi del folklore propi del Baix Vallès. Plantada orientà Francesc Maspons sobre l'itinerari, li anticipà la localització de certs monuments megalítics i enriquí amb llegendes locals el seu relat. Francesc Maspons ens descriu el paisatge vallesà amb un esperit... arqueològic. Per a ell, el paisatge no és només la visió, admiració i narració de l'experiència. Hi ha dins un esperit de comunió cosmològica, una mística romàntica, que el condueix cap a la definició d'un llegendari vallesà.

El Cançoner català i les feines al camp al Penedès històric / Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: 121591 Els Treballs i el món del treball al Penedès. Actes del III Seminari d'Història del Penedès. Vilafranca del Penedès : Institut d'Estudis Penedesencs, 2007. p. 105-113
 (Medieval i Moderna) 

Rossend Serra i Pagès, l'Alguer i el Centre Excursionista de Catalunya : vint-i-cinc cartes : 1901-1926 / Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


Granollers : Agrupació Excursionista de Granollers, DL 1999
55 p. : il. ; 22 cm
Premi Francesc Maspons i Labrós d'Estudis sobre l'Excursionisme, 1998.

El Llegendari alguerès. Etnopoètica entre els anys 1888 - 1928 / Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, Núm. 30 (2011) , p. 75-96
Bibliografia.

L'Alguer : frontera lingüística o cultural? / per Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: 134702 Fronteres, una visió des de l'Empordà. 2n Congrés de l'Institut d'Estudis Empordanesos : Institut d'Estudis Empordanesos, 2011. p. 503-518
 (Comunicacions) 

La ciutat de l'Alguer fou conquerida el 1354 per Pere el Cerimoniós, el qual la va voler repoblar amb elements fidels a la Corona. Al llarg de la guerra entre el Regne de Sardenya i el Judicat d'Arborea, Càller i l'Alguer arribaren a ser els dos únics enclavaments catalanoaragonesos a l'illa, tot esdevenint, per tant, territori de frontera. Malgrat tot, algunes formes pròpies de la cultura sarda es van anar introduint a la ciutat sardocatalana. La gran pesta de la fi del segle XVI, a més, va accelerar la immigració de sards en territori alguerès, on malgrat el recanvi ètnic no es va produir una substitució lingüística. Pel que fa a les formes de literatura popular, tres elements duran a terme una acció conservadora: l'Església, el municipi i la comunitat; en canvi, al redós de la família, el llegendari popular sard penetrà amb intensitat, tot esdevenint una força renovadora.

Llegendes i paisatges dels Països Catalans / [editors: Àngel Vergés, Jordi Colomer ; autors: Joan Armangué i Herrerro, Joan Borja i Sanz, Jaume Bosquet, [et al.]]



Banyoles : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 2011
219 p. : il. ; 25 cm (Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 30) 
Recull les contribucions del Col·loqui de Tardor que va tenir lloc el novembre de 2009.
ISBN 9788493352790

Recull les contribucions del Col·loqui de Tardor que va tenir lloc el novembre de 2009 i presenta un viatge literari per diversos indrets de parla catalana -des de la Catalunya Nord fins al País Valencià i des de les terres de l'interior fins a Mallorca i l'Alguer-, a partir d'un bon nombre de llegendes, que situen fets extraordinaris en punts concrets i determinats del territori, i que han estat transmeses per tradició oral.

Conseqüències literàries de la guerra del Francès a l'Alguer (1799) / Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: 133968 La Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d'estudi El Bruc (l'Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008 : bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja : Afers, 2011. p. 201-208
 (Comunicacions) 

El Liber maiolichinus de gestis pisanorum illustribus (s.XII) / Joan Armangué Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 14 (2002) , p. 271-278
Notes.